Barrejar política i castells va en contra del fet casteller
La diada castellera de Fires d’enguany ha estat diferent, molt diferent. Una trobada amb cinc colles, les dues de casa i tres més de convidades. Un format inusual i que responia a la voluntat de recuperar la Trobada de colles castelleres del Penedès, sent-ne aquesta la tercera edició. Gelida en va ser la seu l’any 1994 i Sitges va acollir la trobada penedesenca del 1995.
Dos precedents amb un resultat casteller interessant, a Gelida el primer 4 de 8 amb l’agulla descarregat de la nova era castellera i a Sitges un intent de torre de 9 amb folre i manilles (ambdós castells obra dels Verds). Malauradament la III Trobada, celebrada a Vilafranca aquest diumenge, no passarà a la història per les construccions aixecades. Una llàstima per la categoria de la cita firal i per la temporada castellera, donat que en els darrers anys havia servit per veure el primer castell de 9 de la temporada. L’extracasteller ha superat enguany el propi resultat de la diada, de fet, era ben previsible.
Als castells hi sobra la política. A les colles castelleres hi va gent de totes les condicions, ideologia i procedència.
Barrejar política i castells no aporta res de positiu al fet casteller. A les colles i a les places castelleres no hi ha lloc per a reivindicacions de caire polític, ni nacionalistes catalanes, ni regionalistes penedesenques. El món casteller és plural, on conviu gent de diferent procedència i opinió. Aquesta és la gran força dels castells.
Ja dijous passat vaig quedar molt sobtat que la Plataforma provegueria Penedès vagi convocar una roda de premsa de presentació de la diada, etiquetant com a proveguerista la cita sense cap pudor. Tampoc vaig comprendre com la PVP podia utilitzar dependències de l’Ajuntament per reunir a la premsa, utilitzant la Casa de la Vila com a seu de l’entitat.
La Trobada de colles castelleres del Penedès té un origen diferent al de la reivindicació d’una vegueria pròpia i no entenc la substitució del caràcter original de la convocatòria. Tampoc s’entén l’usurpació de la condició d’organitzadors de la cita per part dels provegueristes, recordem que la diada en essència se celebra en motiu de les Fires. Per si fos poc, la conversió de la cita en una macrodiada entra en contradicció amb els arguments que es van esgrimir, en el seu dia, per vetar la presència dels Bordegassos de Vilanova a la diada de Fires del 2002. Llavors la comissió de Fires va rebutjar la presència dels vilanovins, que havien estat convidats pels Xicots de Vilafranca. El resultat d’aquell embolic va ser la no presència dels Bordegassos i que els vermells fessin un pilar d’esquena a l’ajuntament i se’n anessin de la plaça. Val a dir que llavors Pere Regull era president dels Castellers de Vilafranca, i van ser pressions sorgides des de Cal Figarot les que van exigir la consideració de la diada com una cita estrictament local. Allò va provocar un dels episodis més trists viscuts a la “plaça més castellera”, la retirada d’una colla local i el “veto” a una colla convidada. Ara per interessos polítics i concessions inexplicables, el model de la diada de Fires s’ha pervertit a favor de les reivindicacions polítiques. Que ha provocat la celebració de la Trobada en la diada de Fires? Que ha obligat a fer-ho així, sabent que vendrellencs i igualadins tenien l’agenda compromesa?. Son aquestes les accions determinants del nou govern per aconseguir la vegueria? (A part de moure la pancarta de balcó).
Igual de lamentable és la desconsideració que manifesten públicament alguns contra la colla Moixiganguers d’Igualada per no acudir a la cita. Algú s’està “passant tres pobles” com és diu col·loquialment, intentant l’annexió dels de l’Anoia i la conversió dels igualadins al penedessisme. D’altra banda també vull denunciar que en una nota de premsa de la PVP, aquesta, suggeria la “deserció” als integrants dels Nens del Vendrell i Moixiganguers d’Igualada, convidant-los personalment a anar a fer pinya a la diada de Vilafranca, tot i conèixer que tenien compromesa una actuació a la mateixa hora a Girona i Manresa respectivament.
Reivindicacions polítiques no hi haurien de tenir cabuda, per molt penedesenques i catalanistes que es vulguin vendre. A les colles castelleres hi ha gent d’esquerres i de dretes, nacionalistes i no nacionalistes, provegueristes i escèptics; i sobretot hi son els que l’únic sentiment que senten, en enfundar-se la camisa castellera, és el de la pertinença a la seva colla.
—————————————————————-
Nota de la Redacció:
"COMUNICAT DE PREMSA DELS MOIXIGANGUERS D’IGUALADA
Davant les cartes i editorials apareguts en alguns mitjans de comunicació escrits de la ciutat la setmana passada, en referència a la no participació de l’entitat en la Trobada de Colles Castelleres del Penedès, els Moixiganguers d’Igualada volem puntualitzar alguns fets, per tal d’aclarir algunes afirmacions que en la nostra opinió, estan allunyades de la realitat.
L’entitat va ser informada a finals de l’any passat d’aquesta exhibició. Malgrat que el dia ja el teníem compromès, vam assistir a una reunió preparatòria, on vam manifestar el nostre temor a que aquesta trobada tingués un cert caire polític, en recolzar una opció, d’altra banda del tot legítima, com és el suport a la constitució de l’àmbit territorial de la Vegueria Penedès. Se’ns informa que no cal que tinguem cap por, que aquesta trobada no serà aprofitada per donar suport a cap opció política. No obstant, la junta de l’entitat decideix no participar-hi tenint en compte que el marc territorial de la Vegueria Penedès encara és un projecte no aprovat, i per tant, si en el seu dia, arriba a ser una realitat, evidentment no tindrà cap problema en participar en trobades d’aquest estil.
El pas del temps, ha demostrat que era un acte de suport a la constitució de la Vegueria Penedès, tenint en compte que el mateix cartell de la diada anuncia la III Trobada de Colles Castelleres del Penedès (a nosaltres era la primera vegada que se’ns hi convidava), i s’informa que les entitats que ho organitzen són la mateixa Vegueria Penedès, Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca.
D’altra banda, en l’editorial del setmanari Extra del proppassat dimecres 13 de maig, se’ns acusa de contraprogramar l’actuació amb una altra que se celebra a la “vegueria central”. Cal dir que fer servir el terme contraprogramar, només tindria sentit si les dues actuacions defensessin cadascuna d’elles un model de divisió de vegueria. En aquest aspecte, cal dir que l’actuació en que vam participar a Manresa conjuntament amb la colla local dels Tirallongues (Bages) i els Castellers d’Esparreguera (Baix Llobregat), ja es ve celebrant des de fa uns quants anys, de forma rotatòria en cadascuna de les tres ciutats, i mai ha tingut l’objectiu de defensar cap model de divisió territorial, sinó únicament ésser una jornada de trobada de tres colles que mantenen una certa proximitat territorial. Creiem que corrobora aquesta afirmació dos detalls: primerament no sembla probable que Esparreguera i el Baix Llobregat en el seu conjunt, tinguin intencions de formar part de la Vegueria Central. D’altra banda, la colla vigatana dels Sagals d’Osona tampoc ha estat mai convidada a formar part d’aquestes trobades. En aquest sentit, si a algú encara no li queda clar que no hem contraprogramat, cal dir que la trobada de Manresa tenia data fixada molt abans que la de Vilafranca, i en tot cas, seria l’exhibició de la Vegueria qui hauria contraprogramat, extrem que per tot el que hem exposat, seria també absurd.
També ens agradaria ressaltar que en l’esmentada editorial només es menciona la colla dels Moixiganguers com la que no participa en l’esmentada trobada, quan la colla dels Nens del Vendrell (Baix Penedès), tampoc ha participat en l’esmentada exhibició."
Loading ...
En resposta al sr. Esteve
La jornada castellera va ser organitzada per l’Ajuntament a través del regidor Xavier Lecegui, del PSC; de la Plataforma, i dels Verds i Xicots de Vilafranca. La iniciativa coincidia a fer unes fires de maig que tinguessin un element singular i fessin visible la voluntat compartida de comptar amb la Vegueria. Això va esdevenir-se mesos abans del canvi del govern. En la reunió a la qual van assistir representants de les set colles, ningú no va manifestar que tingués dates compromeses, cosa que desmenteix determinades declaracions. Les raons per a la no assistència van ser altres.
Fins l’últim moment el sr. Lecegui va estar atent a les gestions i va facilitar la conferència de premsa prèvia, celebrada a l’Ajuntament i que anunciava la Trobada. En la reunió immediatament anterior a la diada, a l’Ajuntament, ens va rebre la regidora M. Josep Tuyà per saludar els representants de les colles que actuarien No va ser cap “usurpació”, com diu el sr. Esteve. Aquell acte estava en coherència i continuïtat amb l’acció de l’Ajuntament anterior, que al seu torn ja s’havia mostrat favorable a la Vegueria.
La campanya per la Vegueria supera tota mena de partidisme, com el superen totes les causes que s’adrecen globalment a un país o a una regió, en nom del conjunt de la població i no d’un partit. L’aspiració a la Vegueria recull, precisament, l’esperança que els partits traslladin la seva tasca al context del territori i treballin junt, amb el poble, al seu favor. És certament política, però en el sentit més genuï.
La Vegueria compta amb la voluntat amplament majoritària del territori; més del 90% dels ajuntaments. Ho ha fet explícit el vot favorable de CiU, ERC, PP i fins i tot de C’s i de molts regidors i algun alcalde del PSC, on ens consta que s’està produint un corrent favorable a la Vegueria.
La nostra festa no pretenia més que reunir les colles d’un Penedès que ha de ser àmbit –aquesta és la intenció feta pública i, reiterada, per part del Govern de Generalitat- i que ha dit que vol ser Vegueria. Adherir-se a la Trobada equivalia, de primer, celebrar una festa amb colles amigues i veïnes comarcalment que senten el fet casteller. I fer-se ressò – acceptant-lo, o no descartant-lo, o adherint-s’hi formalment- d’allò que el territori ha expressat amb claredat a través dels òrgans públics que tenim a l’abast: el Parlament, els Consells Comarcals, els ajuntaments; més les entitats, els empresaris, els ciutadans…
Tanmateix, i sense entrar en les raons concretes, estem segurs que a Igualada i al Vendrell, s’anirà imposant l’entesa i es resoldran els problemes interns –que són els reals- que els impedeixen d’afegir-se a les Trobades castelleres.
Josep Faura i Pujol
President de la PVP
La feblesa dels comentaris que heu fet (llevat el del Fèlix Simón) em fan pensar que la vegueria pròpia està molt lluny. No construïrem un país a base de rancúnies ni a base de retrets. Això només comportarà l’enrocament dels contraris. És per la via del convenciment quan es guanyen les voluntats.
Concretament, l’Enric i el Pitus, caldria que s’ho fessin mirar per algú que hi entengui, a no ser que el seu sectarisme els ho impideixi.
Dins del PSC hi ha un sector molt ampli (ara fins i tot majoritari) que es vol replantejar la posició mantinguada amb la vegueria, i amb aquests comentaris no s’hi ajuda gens. O potser és una situació que ja us va bé ?
Veig molt d’oportunisme polític en els comentaris, i això, per molt forts que us cregueu, us fa molt dèbils. Reflexionau-hi, penseu si és millor sumar que dividir en espera de altres rèdits
Al [*****]-editat-, que encara no ha crescut lo suficient per “entendre” els fets i desprès “comentar-los”, caldria recomanar-li que primer s’informi, i que desprès informi, i res més, doncs amb els seus “comentaris fets amb molta mala llet i poca professionalitat” (perdó, sembla que es “periodista a sou dels SEUS”) posa al descobert de quin peu calça, i de no conèixer la “realitat”. Caldria que llegeixi l’escrit d’Igualada. Caldria que [*****]-editat-.
El seu desconeixement, al no haver fet un “treball de camp abans de fer el seu article”, l’impedeix conèixer que es tracta d’una realitat ja endegada pels “SEUS” abans del canvi d’alcaldia. Una realitat endegada per l’anterior President del Patronat de Turisme de Vfca. juntament amb la PVP. Una festa per a totes i totes, dins del marc de les Fires de Vfca. Una festa pels “enamorats del Penedès”. Una festa pels no “ressentits”. Una festa dins de les Festes. Un alè d’una de les millores collites del Penedès : els Castells.
Al [*****]-editat- li recomanen [*****]-editat-, i desprès “aprendre a escriure la realitat dels fets i no la seva opinió”.
Al Penedès ens cal persones amb “seny i rauxa”. Ens sobren [*****]-editat-.
A la llarga llista d’adhesions a favor de la VP hi ha gent d’esquerres i de dretes, gent de d’alt i gent de baix, nacionalistes i no nacionalistes, independentistes i no independentistes; i sobretot hi son els que senten, una estimació sense límit a favor del Penedès. Es el nostre sentiment de pertinença. Hem tingut una trobada del bestiari, de les colles castelleres, i aviat tindrem les colles bastoneres…. seguirem fent camí a favor d’un Penedès unit.
Tot es molt més senzill. Des del “7 dies”, en lloc d’embolicar la troca, ens podríeu donar un cop de ma… el territori us ho agrairà.
Salut i Visca la Vegueria del Penedès.
Estaria bé, que em fessis memòria dels convidats al Balcó de la Casa de la Vila les darreres diades de Sant Fèlix.
Les colles van ser convidades coneixent el propòsit de la mateixa i hi van assistir. Les dues que no ho van fer,com bé dius, ja teien l’agenda plena.
Segurament hi haurien assistit lliurement, coneixent el proposit de la diada.
La gent hi va assitir lliurement i no hi va haver cap signe de contrarietat. Ans el contrari, més color, diada més lluïda!!
Que tu atiïs el teu sentiment antivegueria i pro-metroplitanisme des dels teus altaveus és el teu problema.
Potser si que tu hauries de reflexionar, t’hauries de mirar menys el melic i fer una mica de periodisme i no aquell pamflet sociata que es diu “7dies”.