Elisabeth Reyes. M’anoto aquest nom d’entrada per poder-lo recordar. És d’una malaguenya, que fa tot just una setmana va ser coronada com a Reina del cava. A diferència d’altres anys, enguany m’ha costat sempre de tenir present aquest desconegut nom.

La Confraria del cava sempre pretén omplir la plaça de l’ajuntament i sortir a la premsa del cor gràcies a una persona “famosa” que ve a Sant Sadurní a parar la ma i a ser coronada reina del cava. Fa un parell d’anys, per exemple, la Reina fou Jaydy Michel. Aquella era una mexicana, una mica més coneguda, que va aconseguir bastant més ressò mediàtic. Recordo, per exemple, que la plaça s’omplia ràpida els anys d’Operación Triunfo amb les reines Beth o Gisela. Lluny queden les Mascó, García Melero o Eva Santolaria, del 90, 93 i 96 respectivament. Aquest 2009 l’acte m’ha deixat preocupat. Si el Cavatast funciona per inèrcia, tinc la sensació que l’acte de coronació de la Reina, també.

Dissabte la plaça no estava plena. No hi havia expectació creada i l’acte, al meu parer, no tenia ritme. O potser és el fet de veure cada any el mateix el que em genera aquesta sensació de monotonia, i alguns em diran que jo no sóc el target, sinó que ho són els turistes. Espero que aquesta premissa no sigui certa o tindríem un problema.

M’agradaria que la Reina del cava tingués una implicació més oberta amb el producte. Que fos un personatge que, durant l’any que suposadament ostenta aquest “càrrec” participi en actes públics. L’únic acte públic i multitudinari que la Confraria organitza és aquesta coronació. En uns dies, el cuiner Ferran Adrià serà investit confrare d’honor en un acte que serà privat. Segurament, investidures com les d’Adrià, on en el seu dia Joan Laporta, podrien congregar força expectació.

Seria bo, també, que la Reina pogués ser una persona mínimament de la terra. O anar-ho combinant entre glamour internacional, catalanes que s’ho mereixen i que les noies del poble també puguin optar a una coronació com aquestes. N’estic segur que per a elles seria un fet inoblidable, i per la confraria un estalvi considerable. Sí, d’acord, potser no sortirien a l’Hola, però de ben segur que, amb orgull, representarien el cava.

I seria bo que quan la Reina s’adreci a la gent que hi ha a la plaça ho faci amb una mica de gràcia. Enguany, la maleguena Reyes no va ni tan sols intentar allò de “bona ní a totong” que d’altres reines han fet. Les seves -pèssimes- paraules van ser una col·lecció de tòpics que qualsevol noia d’aquestes diu a la premsa del cor quan aterra en un aeroport. Cap relat personal amb el cava; cap compromís com a embaixadora del producte; cap comentari emocionalment referenciant a la gent del Penedès. M’he pres la molèstia de transcriure-ho d’aquest vídeo:

“Bueno buenas noches a todos. Es un placer para mi poder estar aquí esta noche con todos vosotros y poder disfrutar de este momento. Para mi es un orgullo y me llena de satisfacción ser esta noche elegida la Reina del cava, y me gustaría dar las gracias a todos los cofrares, a Sant Sadurní y a todos vosotros por haberme hecho Reina del cava, que para mi de verdad que es un orgullo y espero que disfrutéis de esta semana y os divirtáis muchisimo. Un beso muy grande para todos y de verdad muchisimas gracias por todo este cariño que me habéis mostrado y espero volver muy pronto. Jeje.

Bueno, y me gustaría también saludar a todos esos malagueños, que me he encontrado un montón de malagueños aquí. Y que nada, que me llena de orgullo de verdad poder estar aquí esta noche. Muchas gracias a todo y un beso muy grande”.

“Orgullo y satisfacción”. Almenys va ser un parlament ‘reial’.