Articles per Guillem Carol
És estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Tot i viure a Subirats desenvolupa la seva vida a Vilafranca del Penedès. Ha cursat tota l’educació obligatòria a l’escola Sant Ramon i el batxillerat a l’IES Alt Penedès. Ha jugat a hoquei amb el CP Sant Ramon i el CP Vilafranca. A més, també ha participat, com a cantaire, a l’Espinguet. Actualment és articulista del setmanari El 3 de vuit i col·labora amb diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Ràdio Arenys, Ràdio Sant Sadurní, MonDivers.cat, AixoToca.cat o elFenix.org entre molts d’altres. Guillem Carol és autor del bloc: www.guillemcarol.cat
M’aixeco tard. Ahir vaig estar fins a altes hores de la nit fent feina. Crec que em vaig adormir a les cinc. O potser a les sis, no ho sé. Sempre llegeixo i escric dins …
L’autocrítica és necessària. De fet, m’atreviria a dir que és imprescindible. Ja vaig dir en el seu dia que això de les consultes, en funció del vent que bufés, podia acabar sent un trist foc …
Després de 86 dies en vaga de fam va morir el dissident cubà Orlando Zapata. Gran part de la premsa catalana ho va relegar a una simple notícia breu. Les declaracions polítiques van brillar per …
La crisi del PSC i, de retruc del Govern català, ha aportat una xifra al debat polític que, fins ara , desconeixíem completament. Fins el passat dilluns era impossible saber si el govern de Montilla …
L’electoralisme del tripartit està assolint unes quotes delirants. Amb l’avantprojecte de llei de vegueries aprovat per l’executiu català ha aflorat el súmmum del partidisme, la descoordinació i la manca de gestió d’aquesta andròmina tricèfal que …
El personatge que encarna Tony Blair en la pel·lícula The Queen diu una frase que, ben possiblement, podríem aplicar a la malaltia endèmica que pateix l’independentisme català quan intenta estructurar-se en formació política. Blair, veient …
No parlar d’un problema no significa que aquest deixi d’existir. La immensa polèmica generada a Vic per no voler empadronar els immigrants sense papers posa de relleu la manca de discurs que, durant molt temps, …
Després de contemplar el galdós paper del govern i l’oposició en la gestió de l’incendi d’Horta de Sant Joan un té la sensació que tota la qüestió està regida únicament per l’estètica. Una estètica de …
Diu la dita que les segones parts mai han estat bones. De fet, tan sols és necessari fer un breu repàs a la història recent per trobar grapats d’exemples que corroboren la famosa frase. …
Gràcies a una petita carretereta escortada per immenses muntanyes arribes al Priorat. El breu recorregut que separa Reus de Falset sembla una petita antesala que et va preparant, poc a poc, per l’espectacular paisatge que …
Tinc la sensació que hi ha havia gent que esperava la reencarnació del timbaler del bruc en les consultes independentistes. Si no ens volem fer trampes al solitari és necessari fer una radiografia total de …
En tot el debat sobre les consultes sobiranistes la participació ha centrat la majoria de discussions. Alguns deien que un 30% era poc, altres que un 15% era una èxit i, fins i tot, s’han …
L’editorial compartit entre tots els rotatius catalans era una última trucada a Espanya. Explicava d’una manera conciliadora el perquè del nostre malestar. La reacció espanyola, però, va ser d’una visceralitat cavernícola.
Només falta algú que sàpiga …
Quan el sectarisme embriaga la raó no hi ha argument que valgui. Els socialistes vilafranquins encara no han paït el seu convuls desallotjament consistorial i ataquen de forma atroç el nou govern de la vila.
Com …
Vam néixer als anys vuitanta i noranta. No hem lluitat contra el franquisme, el nazisme o el comunisme. No hem estat conscients de la caiguda del mur de Berlín. No hem viscut grans guerres ni …
Aquests dies és gairebé inevitable parlar de la caiguda del Mur de Berlín. Una caiguda que va significar l’evident fracàs dels règims comunistes de l’Europa de l’Est, la reunificació d’Alemanya i la definitiva supremacia d’Estats …
El fred arriba lentament, els ocells emigren, els ceps comencen a despullar-se i els jerseis cobreixen de nou les nostres siluetes. Entre tots aquests bells rituals n’hi ha un que em plau per damunt de …
Sort en tenim que, amb el pas del temps, les passions més primàries es van recobrint d’enginy i ironia. Amb la que està caient –Pretoria, Millet, Estatut, mediocritat política, etc- si no hi poses una …
El conseller Castells va oblidar la seva vessant política i es va presentar a Vilafranca com a doctor en Ciències Econòmiques. En aquests moments de crisi generalitzada el paper polític, segurament, no és el que …
La sensació que no hi ha ni un pam de net a la política catalana sembla anar prenent força. No tenim temps de sortir del foc que ja caiem a les brases. La moral està …
Indrets totalment verges a només quaranta minuts de Barcelona i Tarragona. Un aeroport intercontinental i un port de referència a menys de trenta minuts. Muntanyes, planes, platges i moltes vinyes. Hotels, hostals i cases rurals. …
Els darrers anys de vida Simón Bolívar va ser perseguit i menyspreat per molta gent. Només li quedava un defensor: un capellà francès que des de París escrivia articles elogiosos sobre ell. Articles on tot …
Ni tots els problemes venen d’Espanya ni tots els espanyols van en contra dels interessos catalans. Que l’Estat espanyol és un problema per l’avenç competencial de l’administració catalana és evident. Ara: aquesta cantarella comença …
Quan un aspira, és ambiciós i vol superar-se en cada actuació té el risc de patir fracassos. Petits grans fracassos. El Verds van portar el dia de Sant Fèlix un repertori que superava, i molt, …
La setmana passada en un sopar vilanoví em retreien les meves crítiques cap a la pèssima gestió –com a governant- del President Companys. La meva postura era que el president màrtir va ser un governant …
A la tarda quedo amb l’Oswaldo Payá. L’Oswaldo és un dels dissidents més famosos del règim cubà. Ell, el contrari que molts dels seus companys, no està a la presó. Alguns ho justifiquen dient que …
