Vilafranca del Penedès, ara per ara, incompleix amb les necessitats d’habitatges dignes pels seus veïns i veïnes, fins i tot amb les polítiques públiques destinades a satisfer la demanda de pisos de protecció oficial que tenim a la nostra vila.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant ADIGSA, Agència dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’encarregada de gestionar els projectes i la política sobre aquest dret social fonamental inherent als ciutadans i ciutadanes. Considerem que cal que sigui el mateix ajuntament qui administri i gestioni els habitatges buits, ja que és qui pot definir de la millor manera com, quan i per què intervenir en la protecció d’habitatges ja que és l’administració més pròxima a la població, és qui té un coneixement de la realitat i de les necessitats socials actuals a la vila.

demanem la confecció i publicació del cens d’habitatges buits actualitzat a la realitat d’avui dia

Diàriament veiem una gran quantitat de pisos buits a la nostra Vila, els trobem a tots el barris de Vilafranca, inclòs el centre vila, ja sigui perquè no hi ha una intervenció jurídica i administrativa o perquè no es pot, des de l’ajuntament, fiscalitzar o disposar dels pisos buits, ni tan sol sabem ben bé de quina quantitat exacta s’està parlant perquè no es disposa d’un cens actualitzat ni públic, per això és necessari que s’actualitzi els cens dels pisos buits i l’estat en què es troben, és a dir, les característiques, la propietat i possibilitat d’intervenir-hi i que aquest cens sigui públic.

Des de l’Assemblea pels drets socials, demanem aquesta intervenció, la confecció i publicació del cens d’habitatges buits actualitzat a la realitat d’avui dia i d’aquesta manera augmentar l’oferta d’habitatges adreçats als ciutadans amb necessitats de pisos protegits.

De la mateixa manera, demanem a les autoritats buscar l’apropament entre administracions, Adigsa i l’ajuntament de Vilafranca, per començar a resoldre la vergonyosa realitat dels pisos buits a la Vila.

Com Assemblea pels Drets Socials seguirem de prop el desenvolupament de la situació actual i denunciarem totes les accions no pertinents i que no garanteixin el dret d’habitatge per a tothom.

Gent sense casa, cases sense gent. Prou habitatges buits!!!

Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès, desembre de 2009

Acabo de llegir “Fin”, la novel·la del David Monteagudo, i m’ha sabut greu arribar a la fi. M’ha semblat brillant, exquisidament escrita, amb una trama enginyosa i un desenvolupament del relat que, lluny de cansar al lector, creix en interès a mesura que avança. És fantàstic poder llegir un llibre escrit per una persona propera que sent una passió generosa per la bona literatura i que ha paït bé les ensenyances dels clàssics. És per això que ens delecta ara amb una obra consistent i esdevé de sobte una autèntica revelació. Aquest èxit del David acompanya els èxits assolits també per la seva estimada companya, aquesta ballarina magistral que tantes vegades va serpentejar per la seva esquena quan tots dos eren components d’aquell magnífic pilar des Castellers de Vilafranca, el pilar que va trencar tots els esquemes i va obrir una nova via per escalar l’Everest casteller. Aquella barreja de finesa, elegància i ritme sostingut, de suavitat i equilibri, de tacte i serenitat, que una vegada i una altra generava un silenci sepulcral a la plaça i, tot seguit, un esclat de joia indescriptible. Enhorabona David, per la teva sàvia constància. Se m’ha fet curt aquest pilar de vuit amb lletres i sentiments. Sort que n’hi haurà més, que en podrem seguir gaudint a la plaça més llibretera. Llàstima que El Lector de l’Odissea només premiï obres escrites en català perquè l’odissea d’aquests 10 amics hauria arrasat.

Pep Forns Varias
Sant Sadurní d’Anoia

Benvolgut Alcalde:

Des de fa anys, el barri de Les Clotes, per la seva proximitat al centre i per tant al centre comercial, ha estat el lloc d’aparcament alternatiu de nombrosos veïns de Vilafranca i de la comarca. En els darrers anys el nombre de vehicles del barri ha augmentat, com ho ha fet el nombre de vehicles de tota la ciutat. Malgrat que molts dels habitatges de Les Clotes disposen de pàrquing, normalment el nombre de vehicles que hi caben en un pàrquing és un i com vostè sap ja hi ha moltíssimes famílies que disposen de dos o més cotxes, resultant els aparcaments associats al habitatge, totalment insuficients.

Des de fa unes setmanes estem veient com pràcticament totes les cantonades del barri han estat transformades en el que els veïns, de manera col·loquial, anomenem orelles.

No hi tenim res en contra d’aquesta solució, fins hi tot hi veiem aspectes positius: afavoreix la visibilitat del trànsit rodat i facilita el desplaçament de persones amb discapacitat. El Problema Sr. Alcalde és que amb aquestes orelles, els veïns de Les Clotes hem perdut moltes places d’aparcament. Aparcament que com hem dit abans, ja estava molt reduït degut a que són moltes les persones que quan van a comprar al Centre Vila acaben aparcant a Les Clotes per la seva proximitat.

Com que estem d’acord amb la nova concepció urbanística de les cantonades i assumim que el nostre barri continuarà sent utilitzat per veïns d’altres barris per aparcar li volem proposar, perquè ho vagi meditant, convertir el pàrquing de la Plaça del Gas, que actualment és una zona blava,en una zona mixta , blava i verda.

L’esmenta’t pàrquing (zona blava) no està mai utilitzat al cent per cent. Alguns veïns l’utilitzen de nit, quan no es paga, però sovint són multats, si a l’endemà no han retirat el seu vehicle abans de l’ora determinada. Demanem convertit aquesta zona blava en una zona mixta, (Blava-Verda) on els residents a Les Clotes, amb l’acreditació pertinent, puguin aparcar el seu vehicle per un preu simbòlic. Això ja s’està fent a Barcelona i els veïns ho han agraït. Sr. Alcalde rumiï-s’ho . Els veïns de Les Clotes li agrairem.

A.VV. Les Clotes

El passat dissabte 24 d’octubre de 2009, els pagesos del camp de Tarragona van ampliar la llista dels col·lectius afectats per la política del tripartit: repressió ferotge cap a tot tipus de critica política i social al carrer.

Reivindiquem un canvi de model agrari que prioritzi l’agricultura de proximitat, ecològica i sostenible

Unió de Pagesos va dur a terme una protesta davant la seu del Departament d’Agricultura a Reus, per denunciar -un cop mes- la situació insostenible del sector agrari, l’única resposta que van rebre per part dels representats polítics van ser carregues policials, cops de porra i detencions arbitràries.

No es la primera vegada, ni molt menys, que els pagesos surten al carrer davant la crisi de preus que viu el sector. Aquest cop, amb l’afegit de la crisi econòmica que pateix la nostra societat i gràcies a la inacció de la classe política, acaba afectant, de forma més greu, als sectors més vulnerables.

Els pagesos denuncien que el govern català i espanyol no han fet res per canviar la situació del sector agrari i que s’han incomplet les promeses d’ajuda econòmica. A més denuncien les practiques il·legals en matèria de consum i competència de les grans cadenes de distribució i de l’Agro-indústria.

Les politiques agràries han anat destinades des de fa masses anys a afavorir els grans grups empresarials de comercialització, imposant uns preus ridículs als pagesos i ells s’emporten uns grans beneficis; mentre els petits productors malden per sortir endavant. Aquest és el model que defensen els nostres representats polítics, alhora que dificulten i menyspreen les alternatives basades en l’agricultura sostenible, de proximitat i ecològica, com han demostrat, per exemple, rebutjant la ILP sobre els Transgènics impulsada pel Col·lectiu “Som lo que Sembrem”.

Des de la CUP Vendrell ens solidaritzem amb els afectats per la violència repressiva, i demanem la dimissió dels responsables polítics: Joan Saura, Conseller d’Interior, Xavier Sabaté, Delegat de la Generalitat a Tarragona i el Conseller d’Agricultura, Joaquim LLena. Exigim la fi de la situació d’abandonament i manca de suport al camp dels Països Catalans i reivindiquem un canvi de model agrari que prioritzi l’agricultura de proximitat, ecològica i sostenible per sobre dels beneficis econòmics.

Senyor director,

Els esdeveniments produïts avui, amb les detencions de destacats polítics i escorcolls en l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, comencen a generar un seguit de comentaris, excuses i indicis d’acusacions, que ben segur degeneraran a fer créixer el mal ambient polític en el nostre país.

Voldria, doncs, aportar una petita observació sobre la situació creada amb una petita metàfora:

Una persona fa anys, dotze o divuit, que va divorciar-se i s’assabenta que avui la seva antiga parella ha comès un delicte. Evidentment això afecta, si més no per la relació haguda.

En un altre cas, una persona coneix que la seva actual parella és acusada de delicte i això és mes greu, perquè la fa partícip en menor o major grau dels fets ocorreguts, sigui per excés de confiança o desídia en el comú quefer diari.

D’ací uns dies, potser només unes hores, veurem com es desenvolupa l’esdevinença i podrem apreciar el valor moral de les persones afectades de la metàfora, que és quasi bé paràbola.

Delfí Ramirez i Sala

Senyor Director,

Avui, 15 d’octubre, data en la que s’acompleixen 69 anys de l’afusellament d’en Lluís Companys pel fet d’ésser president de Catalunya, he passat pel davant del monument que se li va erigir en la Rambla de La Girada i no hi he trobat ni un petit signe de record. I això succeeix en temps de recuperació de la memòria. Sort encara, doncs.

Anys enrere solíem commemorar aquesta data

Anys enrere, els que llavors militàvem a ERC, solíem commemorar la data amb llançament de coets des de diversos punts de la vila a les 6 del matí, hora en la que es complí la sentència de mort, i tot seguit dipositàvem un record floral en l’esmentat monument.

Contrastant amb l’oblit d’enguany, el monument a Companys és utilitzat en la Diada de l’Onze de setembre, referint-se a uns fets de l’any 1714, que no hi tenen res a veure amb el personatge – tret que tot hi té a veure amb Catalunya i la seva relació amb l’estat espanyol -, obviant que a Vilafranca hi tenim una plaça o parc amb el nom d’Onze de setembre, espai que, convenientment ordenat i amb els símbols adients a l’efemèride, és el punt perfecte pels actes relacionats amb la Diada, estalviant el confusionisme ara existent entre els dos fets.

És hora, doncs, que els partits compromesos i el propi ajuntament, que en l’actualitat no nega el sobiranisme, s’hi posin a treballar en aquest tema, perquè en el proper any els dos fets a commemorar tinguin cadascú d’ells l’espai que els hi correspon.

Delfí Ramirez i Sala

Prou desgracia té una persona que té un familiar greument malalt, per que un metge l’acabi de matxacar!
A finals de setembre, la meva àvia, veïna de Sant Pau d’Ordal, va patir un infart. La van donar per desnonada. Amb la fortalesa que tenen les persones de principis del segle passat, va remuntar. Malauradament es va convertir en una persona totalment depenent. Davant d’aquesta situació, els familiars havíem de prendre la trista decisió de buscar una residència.

Per fer els tràmits, hem demanaven un informe mèdic. Aquest havia de fer-lo el seu metge de capçalera: Salvador Figueras.
Vaig anar al seu CAP, vaig parlar amb el noi de recepció i em va demanar que m’esperes un segon.

Una bona assistència mèdica és un dret!

A tot aixo, va sortir el metge, va deixar plantat al malalt que atenia i s’hem va dirigir grollerament (no va ser la primera vegada i crec que no sóc l’única). Em va dir que no em faria cap informe privat, que tenia molta feina i que només faria l’informe oficial.
Primer “senyor” Figueras no és correcte deixar una visita a mitges. És poc professional i de mala educació.

Segon “senyor” Figueras un informe oficial no és la impressió d’una historia clínica. No és premer un botonet del seu ordenador per imprimir quatre dades mal contades.

Tercer “senyor” Figueras qualsevol bon metge dona caliu, suport moral i fins i tot, si cal, assistència mèdica als familiars de una persona greument malalta. Qualsevol estudiant de primer curs de medicina sap l’stress que suposa una situació familiar tal.

Quart “senyor” Figueras aquesta no és la única mostra que m’ha donat de la seva ineptitud. Les histories clíniques dels altres pacients, són dels altres pacients. No vull tornar a haver-li de parar els peus!

Cinquè “senyor” Figueras la gent gran també té dret a una bona assistència mèdica. Recordi que vostè està aprop de vell!
Per últim, voldria dir-li que he presentat una queixa oficial.
A tots els vilatans, us aconsello que no calleu més i que denuncieu tot allò que m’heu expressat privadament. Una bona assistència mèdica és un dret!

Carme Charles
Veina de Sant Sadurni d’Anoia.

Sr Director:

En referència a l’aprovació del POUM de Santa Margarida i els Monjos, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya volem manifestar el següent:

1er. El passat mes de març varem demanar per escrit a la secretaria de l’ajuntament dictamen sobre la situació profesional de l’equip redactor del pla general. A data d’avui no tenim resposta.

2on. El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya als Monjos desconeixem si al redactat del POUM s’ha vulnerat cap normativa que l’inhabiliti per la seva aprovació final, per la qual cosa no compartim i desautoritzem el contingut del suplement de la revista municipal Nosaltres.

3er. Les opinions i afirmacions del regidor Sr. Robles son a títol personal, no coincideixen en absolut ni representen els criteris del grup
municipal d’Erc Monjos.

ERC Els Monjos

El Sr. F. Romero, que pertany al PSC, ha sigut alcalde de Vilafranca del Penedès des del dia 20 de març del 2009 arran de la dimissió de l’anterior alcalde (també del PSC) i segurament ho deixarà de ser d’aquí a poc gràcies a la moció de censura de diferents partits polítics de la vila, havent ocupat el càrrec aproximadament un mes.

El dia 17 a la nit, quan vaig obrir la bústia em vaig trobar una carta d’unes dimensions aproximades al que seria un DIN-A3, d’un gramatge que deu ser de més de 100 g/m2 i impresa a quatre colors. Aquesta carta porta el logotip de l’ajuntament i està firmada, amb data del 14 d’abril, pel Sr. F. Romero com a alcalde. Suposo que tots els habitatges de la vila deuen haver rebut aquesta carta, ja que ho consideraria una gran estupidesa si només la rebés jo. Calculo que el cost d’aquesta campanya deu ser entre els 2500€ i els 7000€.

Si considerés que aquesta carta tingués un interès pels ciutadans, m’hauria sabut greu que l’Ajuntament es gastés aquests diners però com a mínim hauria estat útil. Però el cas és que aquesta carta no la considero d’interès pel ciutadà ja que crec que és propagandística i demagoga.

En una part de la carta diu: La llista més votada a les eleccions municipals de 2007, la del PSC, serà apartada del govern, gràcies a un pacte que, malgrat ser totalment legal, s’ha fet als despatxos i d’esquena a la ciutadania.

El PSC és la llista més votada per 219 vots d’un cens de 25791 i obtenint un 32% dels vots vàlids. Cert, és la llista més votada, però pel 0’ 8 % del cens. No ho trobo gaire representatiu.

I les meves preguntes al Sr. F. Romero; Com és que la moció de censura s’ha fet d’esquena a la ciutadania amb la quantitat de noticies que s’han donat en els últims mesos en els mitjans de comunicació? D’esquena a la ciutadania no és com realment va
actuar el PSC amb el tema de la base de muntatge del TGV (per citar un exemple)?
Si la carta té el logotip de l’ajuntament, entenc que el disseny, impressió i distribució de la carta l’ha pagat l’ajuntament, però trobo que el contingut de la carta és d’interès personal o de partit i per tan crec que l’hauria de pagar el Sr. Romero o el PSC i no els
ciutadans de la vila.

Francesc Fàbregues-Boixar i Vila